Figura retòrica que consisteix a expressar una intenció amb llenguatge de significat aparentment contrari, com a reprotxe o burla, és el que és la ironia. És utilitzat pels comunicadors, a voltes, com un mitjà didàctic d’arribar a un públic que se sap pròxim o proper i amb el que es comparteix idees i sentiments. Però, altres vegades, vol ser una simple mofa o escarni d’aquell o d’allò sobre el que es parla.
La ironia és com la sal o el pebre, ens pot alegrar un plat o ens ho pot fer malbé quan per excés s’en abusa. A més a més, en la comunicació presumptament efectiva el seu ús cal reduir-ho a la mínima expressió, que no és altra que aquella que admeta l’interlocutor.
Ximo Lopez, secretari comarcal del BLOC València-ciutat, al seu article “Quins són els valors dels valencians?” al diari EMV del dijous 1 de maig, posa la sal i el pebre que pertocava. Punxeu sobre el títol i el podeu llegir.
Ens preguntem, però si l’Honorable Conseller ho haurà entés? I ens responem que tant se val que ho entenga com no, perquè Ximo s’adreça a un altre públic.