De les dificultats econòmiques, tant entre les famílies com en l’Ajuntament d’Almàssera, són conegudes àmpliament. Tal vegada la insensibilitat o la falta de solidaritat amb els veïns i veïnes més desafavorits fa que alguns no vegen o no vullguen vore els drames humans que estan hores d’ara entre nosaltres. També, altres, moguts pel desconeixement o per un populisme esbojarrat amaguen la realitat pressupostària de l’Ajuntament o, altres, accentuen els aspectes d’aquesta realitat que més els interessen, oblidant el que és el més important: el bé comú. La irresponsabilitat doncs té moltes cares i ve de lluny, però ara té efectes molt més greus sobre el veïnat d’Almàssera.

Els temps presents no estan per a moltes líriques i les coses cal dir-les amb claredat. No volem ferir a ningú, però el nostre compromís és amb la gent d’Almàssera i, per extensió, amb tot el poble valencià. Per això volem parlar clar, com ho hem venim fet des de fa molts anys. Per això no volem amagar la greu situació financera, a més de la de gestió, que pateix el nostre Ajuntament; però tampoc volem fer un alarmisme ni caure en el parany del derrotisme. Estem convençuts que de la greu crisi entre tots (cal repetir-ho: entre tots) podem eixir-nos-en i, a més a més, sense deixar a ningú pel camí. Podem fer-ho amb imaginació, amb esforç i amb molt de treball.

Parlem de l’estat de deteriorament i mala gestió en tot l’afer del CEIP Carraixet. No soles la reforma de les seues instal•lacions, que foren anunciades a 2007, no ho han sigut fins ara, sinó que a ciència certa no saben en la Conselleria quan les iniciaran.

No soles “esperant-esperant el tren” aquest no ha vingut, sinó que la falta de la reforma – rehabilitació del col•legi ha generat un efecte doblement negatiu. Per una banda, la incomoditat per tindre una instal•lació educativa que no compleix amb la legislació vigent (recordem que estem parlant d’un centre educatiu de titularitat pública). Per altra banda, les necessitats educatives en el nombre de places escolars va augmentant any rere any, el que provoca que els barracons vagen sembrant el pati del centre en un constant suma i segueix.

No soles les tensions en la comunitat educativa es fan paleses en el dia a dia, sinó que aquelles són més intenses quan l’alumnat viu el procés d’aprenentatge amb mancances i limitacions, quan els docents treballen en espais educatius que de vegades són poc educatius, o quan l’escola de l’EPA pareix un “rellogater” amb deures sense drets. Altres exemples tots els coneixem.

No soles durant els darrers anys, com a mínim des de 2007, l’escassa o nul•la (en qualsevol cas: la insuficient), política de planificació en el manteniment i cura de les instal•lacions ha conduït a l’estat actual, sinó que ara (quan les dificultats econòmiques són majors) el que es necessita és a més un pla de xoc; un pla d’actuació intensiu que permeta, amb un manteniment sistemàtic i permanent posterior, prosseguir l’activitat educativa.

Doncs bé, que ha fet el BLOC – Coalició Municipal Compromís? Primer de tot, i fa uns quants anys enrere, quan no teníem representació al Ple de la Corporació Municipal, parlar amb totes les parts, amb tota la comunitat educativa; i a tots els transmetérem que calia anar de la mà, tots plegats, en les revindicacions. Per això apostarem per la creació de la Plataforma per l’ensenyament públic i de qualitat d’Almàssera on ningú fora exclós i on tots participaren. Activitats de la Plataforma són prou conegudes. També, d’aquelles converses en la comunitat educativa poguérem extraure propostes concretes que es recolliren al nostre programa electoral en les eleccions de 2011. Tot i soles tindre un únic regidor, són unes propostes que teníem i continuem tenint la intenció de dur-les a terme.

Per això, hem presentat mocions al Ple (que hem aconseguit que s’aprovaren) reclamant als responsables de la Conselleria d’Educació la reforma – rehabilitació compromesa i, a l’equip de govern de l’Ajuntament un pla de manteniment de les instal•lacions. Cal fer una valoració de si hi ha hagut un canvi des de la legislatura passada o no respecte a com estem hores d’ara. La nostra valoració és que hem avançat però no al ritme i amb la intensitat que requeria la situació.

En l’elaboració dels pressupost municipals per a 2012 som de l’opinió que cal augmentar la partida econòmica de despesa en el manteniment del centre públic. Però això no és suficient. Creiem que cal finançament per al Pla d’actuacions urgents. Per aquest motiu donàrem suport en el passat Ple a les mocions que altres partit presentaven en esta línea. Votàrem a favor de la moció presentada per UxV sobre neteja, reparació de deficiències i condicionament necessari. També votàrem a favor de la moció presentada pel PSOE sobre la mateixa problemàtica demanant la dedicació dels Plans provincials d’obres i serveis que calgueren. Totes dues, i gràcies al nostre vot responsable, pogueren eixir endavant i ser aprovades. Però també per responsabilitat presentàrem nosaltres, el BLOC C.M. Compromís a través del seu regidor, una moció al Ple de la Corporació que aconseguirem isquera endavant. Amb aquesta, s’acorda que s’impulse un Pla d’Actuació amb la participació de la comunitat educativa (Consell Escolar del CEIP), que aquest Pla es financi per mitjà del pla d’obres i serveis de 2011 de la diputació, incloent-hi aquelles obres de condicionament del centre amb la valoració tècnica i econòmica dels tècnic municipals i que siga el Consell Escolar del CEIP Carraixet el qui determine les prioritats i urgències d’estes obres; a més la moció demana agilitar els mitjans necessaris i la dotació pressupostària adient de 2012, per al manteniment. En resum, vam proposar i férem possible sumar les voluntats per articular una solució a la urgent situació de desballestament del col•legi públic; a més esta solució passa per determinar la font de finançament i també el mecanisme de control de la seua execució. No és menys important assenyalar que aquest mecanisme de control el realitzarà la pròpia comunitat educativa a través del seu Consell Escolar, fent bona la premissa de: a major participació major democràcia.
Estem convençuts que són amb polítiques “de suma” com podem afrontar els greus problemes que tenim a vora. Cal deixar els comportaments tacticistes i aquells altres de gran teatralitat i poca substància. Ara, per responsabilitat, cal fer propostes en positiu, cal comprometre’s sens falses demagògies. Cal i entre tots ho podem fer.