Vos adjuntem un altre dels articles als quals ens té acostumats. Molt tècnic, en la seua línia:

Publicat a La Veu:

Font: http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/la-veu-dun-poble-per-joan-carles-jover

Vents de canvi i d’il·lusions apleguen als nostres pobles. Els dies tenebrosos, pareix si més no, arriben a la fi. Com les boires matineres són vençudes pel sol naixent de maig, així mateix les onades de paperetes, introduïdes a les urnes del diumenge, porten l’esperança i milers de somriures. De dalt a baix del nostre país es viuen vents de canvi als consistoris municipals. València sencera, com una sola Nació, ha parlat i ho ha fet clar i llampant. També a l’Horta Nord i a cadascun dels seus pobles i ciutats, el valencianisme ha fet una passa de gegant. Els somriures valents d’abans del 24M s’han tornat somriures de faena feta i no conclosa. S’assumeix la veu de tot un poble valent, sent la seua veu perquè s’és, per sempre, poble.

Des d’aquestes línies vull expressar la meua satisfacció i fer una abraçada a tots els homes i dones que ho han fet possible, que han anat sempre entre la pols, que ha patit fam i set.

Quan escric aquestes paraules de festa han passat vora una setmana d’aquell diumenge. Han aparegut els primers entrebancs derivats, possiblement, de les necessàries reubicacions que cada partit ha de fer en el nou escenari municipal. També, en l’àmbit nacional, no cap dubte, ja que la Generalitat i el seu Govern, no són, ni poden ser considerats, qüestions menors.

Però ací em referiré a aquell àmbit més proper a la ciutadania, i no solament des d’una perspectiva física, com és el municipi.

En tots pobles i ciutats d’aquesta comarca, al nord del Cap i Casal, les opcions valencianistes han augmentat el nombre de vots obtinguts. L’espai nacional del valencianisme va ampliant-se i formarà govern o serà la força que el determine. Com per exemple a Almàssera. En aquesta localitat, entre el Carraixet i Meliana, les forces nacionalistes espanyoles (PP, PSOE, EU) continuen en caiguda lliure; més que ningú els anomenats “populares”, que no solament perden vots sinó també dos regidors. Tal vegada el que perd el PSOE o EU ho recupera ASIP (marca blanca de Podemos al poble), però tots tres (amb diferències individuals) beuen del mateix pou sociològic local.

Són les forces valencianes els que han augmentat el seu nombre de vots. La CUP, que per primera vegada es presentava, no ha obtingut representació pels seus 68 vots. Units per Almàssera, augmenta el seus vots i manté els seus dos regidors. Coalició Compromís, augmenta vots i regidors, i comptarà ara amb dos regidors. Aquestes dues forces polítiques, amb representació al Ple Municipal, han obtingut, entre totes dues, més vots que cap altra força política al poble. Són d’un poble de l’horta i han viscut el combat. Desencontre i lluites ferotges deixen pas a noves llums que anuncien reptes compartits. El secessionisme lingüístic s’esvaeix, com un mal son malaltís. Haveu esperat molt, massa. Haveu confiat molt, massa. Aquelles passades desfetes, vespres tenebroses de hui, podran ser solament una remor amarga del passat?

“Hores amargues i de lluita pública, púdiques hores d’un amor invicte!. M’estime molt el meu País.” Tot plegat es produeixen dues circumstàncies noves i de gran importància per a l’esdevenir dels propers dies, i en el que val, de la propera legislatura. Per una banda, l’avançament dels partits progressistes ha sigut perquè la Coalició Compromís ha millorat els seus resultats. Els ciutadans i les ciutadanes que han votat esquerra han dispersat el seu vot nacionalista espanyol sense augmentar-lo i han concentrat el seu major creixement en Compromís.
Per altra banda, el nacionalisme valencià, en conjunt, ha sigut la força més votada. Units per Almàssera i Compromís els ha castigat la Regla d’Hondt en confluir amb dues candidatures separades. Serà aquest un dels reptes que tenen per endavant els almasserins i almasserines?. En veritat no sé si són conscients, el temps ens ho dirà però. Tanmateix, pareix que molts ja ho han fet. Com si no podem interpretar els resultats obtingut per a Les Corts, quan Units no es presentava per ser un partit local i Compromís sí?. La primera força més votada del poble ha sigut Compromís, per davant de cap altra.

Nogensmenys alguna cosa més que les dades numèriques. Els partits nacionalistes valencians tenen el deure, si més no, i sempre al meu humil entendre, és clar, de ser com la clau que obre tots els panys, la llum il·limitada, confí on l’aurora comença, forment, escala il·luminada. Han d’entendre’s. Han de possibilitar no solament el canvi, sinó liderar-lo. No volem líders, necessitem lideratges col·lectius que aglutinen, que generen sinergies, que facen poble.

Em sume al nostre estimat Estellés quan diu: “Ací em parires i ací estic. / I com que em passen certes coses, / ací les cante, ací les dic.”