Per Miguel Peñalver
veí d’Almàssera
Si en aquests moments, haguérem de triar un tema de la més candent actualitat econòmica, la majoria dels analistes triaríem el problema del deute sobirà. Un assumpte que està afectant de manera molt important al nivell de vida dels Estats afectats de la Unió Europea, com ara Grècia, Irlanda, Portugal,… Espanya?
Doncs bé, en el nostre àmbit més pròxim, el deute sobirà es converteix en deute municipal i un recent informe del Ministeri d’Economia i Hisenda oferia les dades sobre el deute de les entitats locals amb les entitats financeres al finalitzar l’any 2010.
Com podem observar, metre la mitjana estatal de deute per habitant són 613 euros, a Almássera estem en 447€. En aquest rànquing de 43 municipis de la comarca de l´Horta Nord, el nostre municipi està en mitat de la taula (posat 19 de 43). Però no ens deixem enganyar per aquests nombres, ja que dins d’aquesta taula hi ha municipis amb característiques i capacitats per a resoldre les situacions molt distintes. No és comparable el nivell de deute per habitant que puga tindre un municipi de 1.000 habitants, amb un altre de 7.000 ni de bon tros amb un altre de 20.000. Per tant, si triem els municipis entre 5.000 i 10.000 habitants, estem en el posat 4t entre els Ajuntaments més endeutats del la comarca. Cal assenyalar que el criteri de proximitat és un de molt determinant, doncs els municipis competeixen amb la resta de municipis del seu entorn per atraure recursos.
Doncs bé, si triem aquesta circumstància, el criteri de proximitat, som els líders en el nostre entorn més immediat entre els municipis de la grandària que estem considerant. Per exemple, Alboraia presenta un endeutament molt major al nostre, però no és comparable per les seues dimensions. Per tant, tots els municipis que per grandària podem comparar-nos en el nostre entorn tenen un menor nivell de deute. La qual cosa significa que en aquests moments de crisi, tenen una millor situació per a atraure recursos, inversions i serveis.
Un altre element important és conéixer l’origen i els terminis d’aquest deute. No el coneixem dels altres, però el nostre durarà fins al 2023 i amb amortitzacions creixents (i màximes) de capital entre els anys 2011 al 2014. Lamentablement, cal sumar-hi la circumstància d’una nova època amb tipus d’interés a l’alça, la qual cosa provocarà uns pagaments de deute més importants dels que en el seu dia es van estimar amb uns tipus d’interés baixistes.
Per a fer front a aquesta situació són tan importants els aspectes quantitatius com qualitatius. Entre els primers, no hi ha res de nou en l’horitzó: una gestió dels recursos més eficient, que es tradueix, per una banda, en reducció del gasto i de les inversions i, per altra banda, l’augment dels ingressos, és a dir, dels imposts.
Entre els segons, els aspectes qualitatius per enfrontar-se a esta situació de deute financer municipal, cal destacar la CREDIBILITAT. Recentment s’ha posat de manifest que l’actual equip de Govern compta amb la confiança d’una àmplia majoria dels veïns i veïnes. Veurem si compta també amb la suficient credibilitat per a les entitats financeres i per als proveïdors de serveis. El temps donarà i llevarà raons; mentrimentres, hi ha una àrdua tasca al davant.