Per J-C Jover
Psicòleg. Militant del BLOC
Ja són ací. Els partits i agrupacions polítiques, també el BLOC, venen a demanar-nos el vot per a l’elecció del Parlament Europeu. Aleshores tots ells, i també el BLOC, ens exposen el seu parer sobre què faran, i han fet, a esta institució europea. Ben bé, alguns, soles ens amollaran gripaus i desqualificacions dels altres.
Alguns ciutadans pregunten, però, per a què serveix aquest parlament al que poques vegades veiem a la televisió i, per tant, pareixeria que no existira. També pregunten, com els influirà en les seues vides concretes les decisions allí preses. Al BLOC pensem que no ens sentirem motivats per a participar-hi si prèviament no l’entenem i no el fem nostre el que suposa aquesta institució. Per això, us propose com element de la reflexió que tingueu presents dos fets que en aquests dies passats han saltat a les pàgines de la premsa, i que també el nostre blog s’ha fet ressò.
Per una banda, sobre la Directiva europea que limitava l’ús dels focs d’artifici. Una directiva que l’Estat espanyol havia oblidat i que, tant l’Administració Central de l’Estat, com l’Administració de la Generalitat (que també té quelcom a dir en tot aquest afer), no prengueren en consideració en defensa dels costums i tradicions culturals dels valencians, com de tots els pobles europeus de la mediterrània. No actuaren els parlamentaris europeus abans de la seua aprovació i no actuaren els Governs Valencià ni el Central després per minorar l’efecte pervers de la directiva. Al final, a corre cuita, amb preses i amb la boca xicoteta, tal volta alguna cosa es puga salvar. Què cal dir aleshores? Al Parlament Europeu li pertoca regular usos i comportaments socials i econòmics, en això estem d’acord; més quan venim reclamant en els darrers mesos un enfortiment de les institucions internacionals per la regulació d’aquests afers i la defensa dels dret socials i civils dels individus i dels pobles. Doncs bé, un Parlament Europeu que regula ha de comptar amb diputats i diputades que coneguen i facen palés el seu interès pel territori, la seua gent, la seua cultura, l’integrés comú. Resulta evident que això no ha sigut així fins ara. Cal fer sentir la veu i el sentit valencià a la institució europea, i cal fer-la sentir junt a la d’altres pobles nacionals europeus.
Per altra banda, un altre exemple de política europea que ens pertoca a tots els valencians i valencianes. L’urbanisme de la costa de València està ple d’irracionalitats com tots ben bé sabem. Els governs del PPSOE, tant centrals com valencians, no han sabut -o volgut- treballar per un reequilibrament dels sectors econòmics, ni per la reorientació d’uns plans urbanístics amb criteris de racionalitat, de sostenibilitat ambiental i de responsabilitat social. Per això, el Parlament Europeu ha acordat l’Informe Auken que exigeix a l’Estat espanyol i, en especial, a la Generalitat de València, que l’urbanisme no continue “eixint-se de mare”. Çò és, el que no han fet -tot i els advertiments- els governs del PPSOE, la institució europea ha pres la iniciativa. Però, fixeu-vos. Aquesta iniciativa no va ser a instància dels diputats europeus valencians. “No és que ací ningú no haguera dit res sobre la destrucció del paisatge, la immoral hiperurbanització d’espais sense recursos hídrics o els abusos il•legals d’alguns constructors” (Editorial El Temps, 7 d’abril 2009). Sols cal mirar els innumerables posicionaments públics i resolucions polítiques fetes pel BLOC, entre altres agents socials. Però, “…la massa social que ha pronunciat aquestes queixes no ha estat prou gran” (Ídem), prou articulada, ni prou potent. I no ho ha sigut perquè fins a 2007 no va entrar a les Corts de València la representació del valencianisme polític, i perquè a hores d’ara els electors no han dipositat la suficient confiança en aquest valencianisme polític per a què el represente al Congrés de Diputats espanyol, ni al Parlament europeu. No podem continuar, per dignitat nacional, esperant que altres ens traguen les castanyes del foc. I per això hem de ser-hi. Cal estar a la institució parlamentària europea.
El proper 7 de juny la fita amb les urnes hem de decidir si volem o no tindre veu pròpia a Europa, perquè els propers anys ens juguem molt del nostre esser com a poble en temes cabdals de cultura, patrimoni, medi ambient, economia, desenvolupament industrial, formació professional, educació superior, regulació laboral, regulació sanitària, protecció de la salut laboral, infraestructures i ocupació.