Les Festes Majors d’Almàssera 2023 són ja passat. És l’hora de fer balanç, d’avaluar-les i fer peu en paret per, si cal, repensar-les i avançar, com a societat madura, cap el futur.
Un nou equip de govern (conservador o ultraconservador, això està encara per vore) ha pilotat les festes en un any de transició. L’anterior equip d’esquerres (Compromís-Psoe-EU) va deixar enllestides les contractacions bàsiques que sempre han de fer-se amb molta anticipació, i els acords amb les entitats socials locals que constitueixen la base estructural de la festa.
A les Festes d’enguany, el novell govern local els ha volgut donar la seua empremta. Normal. Tot nou equip incorpora força nova que la vol fer palesa el més prompte possible. Com dic, resulta normal. Tant és així, que des del primer minut aquest equip del PP ha deixat clar als empleats públics i a la ciutadania que eren els qui manaven. Aquelles cues per inscriure els fills i les filles a l’escola d’estiu que des de la plaça avançaven cap a l’escala principal de l’Ajuntament fins les oficines on, a més dels empleats públics que feien el seu treball, els esperaven els amotinaments dels regidors i regidores electes, eren una bona prova d’això. Traslladar la inscripció des de la biblioteca, situada a la planta baixa, fins a la primera planta va ser un símptoma de que la prioritat política havia traslladat el seu focus des de facilitar la comoditat de la ciutadania fins a exercir el màxim control percebut per les noves regidores i alcalde. Un símptoma de futurs “besamans”? Ja ho vorem.
En les festes s’ha volgut donar rellevància al fet conegut com el «Miracle dels Peixets» aprofitant el seu 675é aniversari. Així s’ha fet constar al Llibre de Festes de l’Ajuntament i en tots els actes de caire religiós que han farcit el programa. Les xarxes socials també han assenyalat aquest fet, sovint per a reclamar una programació més popular a les Festes Majors d’Almàssera. Ara bé, com vaig llegir a un tuït amb prou de trellat, «les festes no poden agradar a tothom en tots els moments del dia o de la nit». Fins ací tot podem considerar-ho normal. Passacarrers o cercaviles, sopars, actuacions musicals, concurs de disfresses, calderes i la xopà, concert de música festera (enguany es va suspendre l’Entrada de Moros i Cristians, aquella que feia la 38a) han sigut els actes que han concentrat major participació del veïnat.
Després d’uns anys en què s’han normalitzat algunes participacions, com la de Gent del Poble i la d’Amics dels Correbars, així com les actuacions musicals gairebé tots els dies, queden pendents «alguns pensaments» que col·lectivament caldrà fer en els propers mesos o anys. Passem a relatar-los sense ànim de ser exhaustiu i sempre oberts.
Una primera consideració és sobre quines entitats col·laboradores han de ser presents. Seria positiu que totes tingueren el seu lloc, tant les que eren enguany com les que no. Per tant, fora convenient que disposàrem de la presència del Grup Scout Frumenti, de l’Associació de veïnes i veïns Carraixet, del Grup de Colombaires, de l’Associació Peloki, els tres casals fallers, les associacions de mares i pares d’alumnes i tots els clubs esportius locals: Sporting Almàssera C.F., Club Patinaje y Hockey Skulls Almàssera, Club Natació Nadamas, Club Won Almàssera, C.D. Almàssera F.S. Femení i C.B. Jóvens Almàssera.
En aquesta mateixa direcció, obrir les portes al món de l’empresa (més enllà de les que participen any rere any) hauria de ser una prioritat, perquè junts fem poble i perquè cadascun des de la seua talaia podem col·laborar en fer d’ell un lloc més cohesionat. En les paraules de l’alcalde Belencoso, adreçades al veïnat en el llibre de festes, «tots junts fem poble». Que, per cert, va ser una de les quatre úniques expressions que va emetre en la nostra llengua; la resta tot va ser en l’altra llengua cooficial.
En relació al Llibre de Festes, on la programació per dies és la seua base i el seu leitmotiv o motiu conductor, enguany a més de les salutacions d’alcalde i regidora (aquesta molt ben escrit, cal dir) llegíem un únic article d’opinió. Sembla poca participació i hauríem de propiciar-ne una de major i més plural. Disposem al poble de molta gent, amb molta vàlua, que ho faria més interessant.
La gran novetat que va anunciar en campanya electoral l’aleshores candidat Belencoso era que les Festes Majors tornarien a la Plaça. Però mai l’havien abandonat. Per tant, quin era el motiu d’aquella idea? Pareix que volien que tot allò relacionat amb la cuina tornara a desenvolupar-se a la plaça Major (nits dels concursos de paelles i de truites, i la nit de la xulla), més enllà de les calderes que no han eixit en dècades de la plaça. Però finalment no ha sigut així. De fet, al programa es reflectia que la nit de la xulla es cuinaria al carrer Sindicat i, finalment, no va ser així. El que succeeix és que més enllà del sentit centralitzador del PP hi ha accions que no poden i no han de fer-se a la plaça per sentit de la responsabilitat, per seguretat del veïnat participant i per evitar incomoditats del veïnat resident.
Un mal de les Festes, en qualsevol poble, són els actes vandàlics i manifestacions incíviques i insolidàries, a més d’aquelles accions delictives que sovint es produeixen. Alguns responsables polítics ho consideren com efectes secundaris no desitjables, i acaben per assumir-les. Però no hem de normalitzar-ho. Fa uns anys les discomòbils varen desaparéixer de les Festes, després de prodigar-se’n per tot arreu, perquè es demostraren un model que atreia aldarulls, a més de no promocionar la música i els músics en directe. Així mateix, enguany a les Festes Majors del nostre poble hem sofrit una brutícia desmesurada pels carrers que van des de la Plaça Major a la rodalia del Templo, a més de les accions vandàliques com el trencament de llunetes de vehicles estacionats, també de papereres, desfalcament de suports a arbres primerencs, etc. Diversos actes vandàlics que no hem de normalitzar ni assumir.
Una altra qüestió que caldria repensar és l’organització de les actuacions musicals. ¿Cal que s’allarguen fins a les 4:30 de la matinada? ¿Cal ubicar-les al punt urbà amb major densitat poblacional? Som un poble menut i disposem dels recursos que hi tenim i no més. Aquestes actuacions atrauen la població d’altres pobles. Això està bé. Hui anem a aquell poble i demà altres venen ací. Totes formem part de la mateixa comarca. Tanmateix, l’inevitable trànsit d’ací cap allà de colles de joves (i no tant joves) durant les primeres clarors del dia, quan molts almasserins i almasserines dormen (són dies laborables i fa moltes dècades que es va perdre el costum de fer vacances totes i tots en el mateix mes) provoca les conseqüents molèsties i, de vegades, enfrontaments.
A més, sopar i fer la tertúlia, sovint resulta incompatible amb els concerts, quan els grups contractats evidentment volen fer-se sentir. Una música suau que permetera la conversa, sense haver de perdre la veu, resulta de molt d’interés. Després, els concerts poden realitzar-se en un lloc diferent al del sopar. Enguany, dels dotze dies de festes (a més de la setmana esportiva) han sigut nou les actuacions musicals que han oferit el seu repertori.
I és que una de les activitats més massives i participades és la dels sopars al carrer, amb o sense concurs pel mig. Ho són perquè fan poble, en generar germanor. Tant se val que la taula es pare a la plaça com als voltants. De fet observe com any rere any el nombre de taules parades és major i van allunyant-se de la plaça. Això està molt bé. Sopar a la fresca és un costum molt valencià (com de la resta de pobles de la Mediterrània), on a la taula cada participant aporta el que vol i ho comparteix amb la resta de comensals. També es comparteixen converses, romanços i alguna cançó.
Què passa amb la resta dels barris del poble? Per què no es pot fer algun acte en ells? Si ens personem a les festes d’un altre poble, perquè no hem de fer-ho en un barri? Fora convenient repensar els espais i les oportunitats que ens ofereixen moltes places i carrers de la població. També d’activitats i actes que no s’han explorat i que poden sorgir de la participació d’altres col·lectius que hui per hui no estan visibilitzats en les Festes Majors d’Almàssera.
En els tres propers anys veurem com es desenvolupen les Festes Majors d’Almàssera. Contemplarem si les festes avancen cap a festes populars o si pel contrari es transformen en festes del partit popular. Estarem observadors.