On estigueren les dificultats de l’Acord?. No foren en la configuració del Programa Municipal, doncs amb premoria però amb fluïdesa estiguérem prompte d’acord. Es varen evidenciar diferències sobre què significava el canvi sociopolític i fins a on hauria d’esdevenir-se aquest. Sobre el primer criteri (regeneració democràtica) tots els partit polítics, excepte el PP, ens posarem d’acord. Tots ho portàvem en els programes electorals i tots ho manifestaren reiteradament. També va haver-hi coincidència amb el segon criteri (elaboració d’un Acord Programàtic Municipal) i amb el quart criteri (el nou Equip de Govern assumiria l’Acord Programàtic Municipal que se signara).
Nogensmenys, el PSOE, l’EU i l’Asip-Podemos no acceptaren el tercer criteri (participació de tots el partits polítics amb l’excepció del PP) i el PSOE no acceptà el cinquè criteri (l’Alcaldia compartida). Com era possible que es produïra aquesta situació?. Com podíem encegar un nou temps polític de participació i transparència, de corresponsabilitat, una Corporació oberta i Bon Govern si s’excloïa a un partit polític (Units per Almàssera) i l’Alcaldia s’entenia com un feu privatiu del PSOE?
El nou temps polític nascut de les eleccions del 24M requereix de la participació i corresponsabilitat de tots els Grups Polítics, amb pràctiques de transparència i de Bon Govern. La transversalitat és un valor i gestionar la diversitat una avantatja; tot plegat, un dret democràtic. Es necessita, doncs, de la col·laboració de tothom, també de la societat civil, dels Agents Socials Locals. Excloure al PP es justifica per propiciar la regeneració democràtica. Tanmateix, què raó té excloure a Units per Almàssera (UxA)?
Segons manifestaren, en un primer moment, (sobretot el PSOE) aquest partit polític d’àmbit local no acceptaria mai participar en les conversacions. Però, com es va demostrar en una reunió exploratòria propiciada per Compromís, amb UxA i PSOE, tots estaven disposats a participar-hi i, a més, s’evidencià una gran coincidència programàtica. Així es va informar als altres dos partits: EU i Asip-Podemos. Però, si com si, els tres partits nacionalistes espanyols no entraren en raons: ni admeteren la participació de tots a les converses per a l’Acord Programàtic, ni acceptaren l’alcaldia compartida.
En cap moment la Coalició Compromís s’alçà de la taula, no deixà assistir a les converses i reunions d’elaboració de l’Acord Programàtic. Sí la Coalició no havia de propiciar amb el seu vot (com s’havia compromès i anunciat) la continuïtat del PP en el govern local, no podien deixar de participar en el que havia de ser el Programa de Govern; entrarem o no en ell. Fins a l’últim moment Compromís va insistir en la necessitat de sumar a UxA a l’Acord i que l’alcaldia fora compartida, perquè la incorporació a l’Equip de Govern depenia d’aquest dos criteris i, sobretot, perquè el nou temps polític així ho demandava.
Asip-Podemos, des del principi de les converses, deixà clar que no participaria en el futur equip de govern, però que participaria en les converses per l’elaboració de l’Acord Programàtic si s’acceptaven totes les condicions programàtiques, incorporant-les “necessàriament” al text de l’Acord. Així es feu. La Coalició Compromís les va acceptar perquè totes elles havien sigut formulades en el seu programa electoral.
Què justificació tenien aleshores els tres partits mencionats per no acceptar aquest dos criteris més de Compromís?. Una vegada demostrat que UxA estava disposada a participar-hi en les converses, el PSOE, l’EU i l’Asip-Podemos assenyalaren llavors altres dos motius:
Consideraven a UxA com un partit de dretes i, aleshores, no es podien barrejar ni arribar a cap Acord Programàtic amb ell.
Fet que UxA havia participat en l’equip de govern, no en l’anterior legislatura (2011-2015) sinó en l’anterior (2007-2011) amb el nom d’Units per València i, més enrere, amb el nom d’Unió Valenciana, en conseqüència, tenia part de la responsabilitat en la situació actual de les finances municipals.
Deixant de banda que el PSOE, quan governa a l’Administració Central de l’Estat o de la Generalitat, ho fa amb models i pràctiques econòmiques neoliberals, que precisament no són d’esquerres.
Deixant de banda que l’EU ha governat amb el PP en diversos àmbits, i no crec que siga aquest un partit d’esquerres.
Deixant de banda que quan així ho consideren voten canvis de la Constitució o de l’Estatut sense ratificació popular en referèndum, o que voten en contra de la custòdia compartida per als progenitors quan així ho estime el Jutge.
Deixant de banda que les responsabilitats civils i penals, dels polítics electes i dels partits, es dirimeixen en els jugats.
Els responsables de la Coalició Compromís per Almàssera han defensat que les responsabilitats polítiques les determina la ciutadania i l’electorat, amb el seu vot, reprova o no, i en la mesura que ho considera, les actuacions dels Regidors i Regidores també, i sobretot d’aquells que han format part de l’equip de govern. Un partit que ha sofrit una minva molt significativa de vots al 2011, que passà a l’oposició, que regenera els seus dirigents i, fins i tots, es refunda amb un altre nom i altra estructura, es pot dir que ha assumit la seua responsabilitat “política” pels fets i actuacions polítiques.
Els responsables de la Coalició Compromís per Almàssera han defensat que el nou temps sociopolític que s’ha obert des del 24M necessita de la participació i de la corresponsabilitat de tothom. Tots els que hagen manifestat la voluntat d’afavorir el canvi social i el canvi polític. Les pràctiques del Bon Govern, de la participació de la comunitat social del poble, de la gestió oberta i transparent, facilitar les actuacions de baix cap a dalt, tot això és el nou escenari que el veïnat a volgut definir i els partits polítics no podem sollevar, ni negar o tancar els ulls.
Els responsables de la Coalició Compromís per Almàssera han defensat que és el temps de la transversalitat i de posar en valor la diversitat. Crear equip de govern que respecten aquest dos valors com a dos instruments que no podem renunciar-hi, perquè és consubstancial amb el canvi que la societat ens demanda.
Què altres raons són a la base per a què el PSOE, l’EU i l’Asip-Podemos no acceptaren aquest dos criteris?. Puc aventurar alguna hipòtesi plausible. Són raons lícites, sense dubte, però d’un tacticisme impropi de qui vol propiciar, i participar-ne, un canvi sociopolític a Almàssera. Per què no es tractava de llevar al PP de l’Alcaldia, per ficar al PSOE. El canvi ha de ser profund; el canvi a de ser en la forma de governar i d’entendre la governança; el canvi ha de ser sobre el model de societat que volem per al poble i en el que els ciutadans i ciutadanes siguen el primer.
La hipòtesi és ben senzilla. Impedir o dificultar el camí de convergència de les dues formacions valencianistes i de concepció nacional valenciana al poble (Compromís i UxA) ha sigut i continua sent un objectiu estratègic dels partits espanyolistes. A les darreres eleccions, la suma de vots d’aquests dos partits valencians foren més que cap altra formació política, incloent-hi la del PP. A més, a les eleccions nacionals a Les Corts, on UxA no es presentava, la Coalició Compromís va ser la primera força local en nombre de vots. El procés de convergència per als electors ja s’ha produït, solament queda la formalitat dels militants i simpatitzants d’aquestes dues formacions.
La Coalició Compromís per Almàssera vol participar del Govern Local i fer-ho com instrument del canvi, per donar resposta a les necessitats socials dels veïns i de les veïnes del poble. I s’incorporarà en un equip transversal i divers, i on l’alcaldia forme part del procés de modernització de la Corporació i dels nous temps a Almàssera: transversal, diversa i compartida.
Joan-Carles Jover
Portaveu Coalició Compromís per Almàssera