La taxa d’atur és el principal problema social i econòmic de la societat valenciana. Ho és, almenys, per dues raons. Primer, i principal, hem sobrepassar els mig milió de persones que es trobem registrades al Servef, oficines valencianes d’intermediació de la Generalitat. Representen un increment de l’1,1% al setembre respecte a l’anterior mes. Són, doncs, 5.505 persones més, compatriotes nostres, que cerquen feina i no la troben. A la resta d’Europa, però, el mesurador que fan servir no és l’atur registrat sinó les dades procedents de l’enquesta de la població activa (EPA). Fent servir llavors aquest mètode amb el segon trimestre de 2010 la taxa d’atur al País Valencià arribà al 23,83 %, és a dir quasi u de cada quatre treballadors i treballadores en actiu es troben desocupats. En el conjunt de la Unió Europea (UE), però, la taxa de desocupació es va situar l’agost al 9,6%, i a la zona euro s’ha mantingut sense canvis per quart mes consecutiu l’agost al 10,1%. Amb una o amb altra mesura, massa compatriotes pateixen la lacra de la desocupació i ens dona la dimensió exacta del drama humà.
 

La segona raó per la qual les dades d’atur constitueixen un problema socioeconòmic és la dificultat afegida amb la qual podrem eixir de l’actual situació de crisi. És a dir, taxes tan descomunals com les que tenim a València resten recursos, i no sols monetaris, que són necessaris per l’educació, pels equips de recerca, pels nous parcs tecnològics, o altres inversions directament relacionades amb la productivitat, la competitivitat i l’excel•lència.
 

Però aquestes xifres de l’atur són les darreres d’un continuat i persistent símptomes de deteriorament del mercat laboral valencià. Si al 2006, abans de l’esclat de la borbolla immobiliària, quan el model de creixement econòmic valencià es trobava en el cim, la taxa era del 7,81%. L’any següent era 8,72%. Quan la crisi era entre nosaltres, 2008, arribà a l’11,59%. I l’any passat (2009) ja hi érem en el 21,22%. Aquestes dades evidencien com el mercat de treball valencià va iniciar la seua particular crisi fins i tot abans dels països del seu entorn i, a més a més, el seu procés de deteriorament és molt més intens al llarg dels anys.
 

Els experts diuen que en períodes de crisi la falta d’expectatives de trobar un lloc de treball desmotiven a la població per hi ser registrats com demandants al Servef. Tot i així, la comparativa entre 2006 i 2010 en l’evolució de la desocupació registrada al País Valencià, des dels mesos anterior a l’esclat de la crisi fins als nostres dies, s’ha duplicat de llarg: al setembre de 2006 eren 190.563 persones i al setembre de 2010 eren 502.237 persones. Vol dir-se que tot i estar en períodes no massa atractius per a romandre a les oficines públiques d’intermediació, aquestes han experimentat un augment molt significatiu que dona una imatge clara de la gravetat del moment.