Aquell nou escenari polític, obert amb les eleccions del 24M, possibilitava el canvi real, no solament dels govern del PP, sinó també dels estils de governança i de les prioritats de les polítiques socials sobre cap altres. De més a més, ho feia possible a l’àmbit nacional amb la constitució de les noves Corts de València, i en molts altres municipis valencians on els seus Ajuntaments veien la llum després d’una llarga nit de l’època ultra conservadora (i en alguns casos neofranquista) del PP i dels nombrosos fets i corrupteles que situaven al País Valencià en el centre del malbaratament, dels despropòsits ètics i de la injustícia social.
En la darrera legislatura a Almàssera, per la incapacitat de l’equip de govern local del PP, el desgovernament va desembocar a aquest partit ultraconservador en la pròpia descomposició i en la pèrdua considerable d’electors. Tant se val, el nostre poble es despertà el 25M amb l’esperança d’incorporar-se a un nou temps, com a valencians i com a almasserins. Però en què consistia aquesta expectativa que molt majoritàriament va ser recolzada pel veïnat del poble?. Dos de cada tres vots senyalaren que desitjava noves formes de governar, una Corporació oberta, transparent i participativa, prioritzar les polítiques socials sobre qualsevol altres i, tots plegats, propiciar la regeneració democràtica. No es tractava de substituir un partit polític per un altre; el temps de les majories que no tenien en compte les minories havia acabat. S’obria un temps de transversalitat, de cooperació, de generar complicitats socials, de coalicions de govern, de potenciar les sinergies plurals i la participació de la ciutadania.
Amb aquest escenari s’iniciaren els primers contactes entre les forces polítiques que havien obtingut representació al Ple de la Corporació. La Coalició Compromís varem posar sobre la taula les nostres criteris per articular un programa de legislatura i les prioritats per portar a bon port la configuració d’un nou govern al nostre municipi. Tots els partits digueren la seua i exposaren els seus propis criteris. Els nostres foren, i així quedaren reflectits en els mitjans de comunicació.
La regeneració democràtica, no solament al nostre país, també al nostre poble, i passava inexcusablement per què el PP fora un partit de l’oposició. El procés de regeneració interna d’aquest partit ultraconservador ha de ser la voluntat dels seus militants, però les institucions públiques han de ser governades per governs alternatius exempts d’aquest procés.
La configuració del nou model de governança a Almàssera ha de fer-se sobre la base d’un Acord Programàtic Municipal. A les eleccions locals, cada partit polític es va presentar amb el seu programa. Compromís ho feu, a més a més, amb un Programa de Govern estructurat per a totes les àrees de l’Ajuntament i amb més de 280 propostes concretes. A més, aquest Acord Programàtic havia de ser negociat i consensuat. Cal dir que l’empresa aquesta no solament era encoratjadora, també pareixia realitzable a la llum d’una anàlisi dels programes electorals dels diferents partits polítics.
L’Acord Programàtic havia de fer-se amb la participació, la negociació i el consens de tots els partits polítics compromesos amb la regeneració sociopolítica. Cap partit no immers en la seua pròpia regeneració havia de ser exclòs, i Compromís demanava a cap que s’autoexcloguera. Després de l’elaboració d’aquest document programàtic, aquest havia de posar-se a la disposició i debat dels Agents Socials Locals: associacions i entitats musicals, esportives socials, educatives, sanitàries, culturals, festives, etc. Ho faríem amb l’objectiu de recollir les complicitats de tots mitjançant la participació, a més de ser un acte de transparència.
El nou Equip de Govern havia d’assumir com a programa de mínims aquest Acord Programàtic Municipal, i caldria la signatura per comprometre’s tots els representats dels partits polítics que en ell participaren.
L’Alcaldia havia de ser compartida, per períodes proporcionals als vots obtinguts, i la distribució de responsabilitats caldria fer-ho de manera consensuada. Cap partit polític havia obtingut majories significatives i, a més, el nou temps polític requeria de la participació i corresponsabilitat del major nombre de grups polítics en la governança del poble.
Els representants locals de Compromís varen explicitar des d’un principi que amb el nostre vot no donaríem la governabilitat municipal al PP. També diguérem que aquest eren els criteris pels quals Compromís ens integraríem en el nou equip de govern local. Tanmateix, no tots ells foren acceptats pels representats d’una part dels partits polítics: PSOE, EU i Asip-Podemos.
Es pot veure els resultats de les eleccions a aquest enllaç.
:
Alguna persona benintencionada podria pensar, i així retraure als representants de Compromís, que en tota negociació no s’aconsegueix el 100% dels objectius i que totes les parts ha de cedir una part dels seus postulats. Aquesta objecció és molt pertinent, per sensata i raonable, però no eren aquests cinc criteris la posició de partida de la Coalició Compromís, sinó el marc on negociar, acordar i consensuar la confluència amb les altres organitzacions polítiques. Amb aquests cinc criteris, més aquells que els altres partits polítics formalitzaren, es constituïa un escenari possible per desenvolupar el mandat dels electors i respondre a les exigències dels respectius programes electorals. Recordem com, en aquelles setmanes, escoltarem dir molt sovint que l’important era el què i després s’esbrinaria el qui. Doncs això. Compromís podia negociar tot, excepte en mandat dels electors de propiciar un canvi no cosmètic, sinó real. Ens comprometríem en un canvi de debò i no en un “llevat tu per posar-me jo”.