Aquest dijous 31 de juliol, es va realitzar a Almàssera la II Nit de Vigília contra la violència masclista. També en molts altres pobles del País Valencià i de l’estat. En la convocatòria d’aquesta concentració es relatava que “duem un any terrible i un estiu tràgic. 38 dones i 4 xiquets assassinats. No ens queda més remei que unir-nos, per denunciar i repudiar la violència de genere, masclista i vicària”.
Es va aplegar un bon grup de persones vinculades a l’Associació de Veïns i Veïnes “Carraixet”, així com de sensibles al moviment feminista i preocupades per aquesta xacra de la violència contra les dones, en molt diversos aspectes que arriben, fins i tot a fer mal als propis fills i filles, el que s’anomena violència vicària.
La Nit de Vigília va començar amb l’encesa de les espelmes a les escales del Centre Cultural d’Almàssera, tot i ambientat amb el tema musical de “Campanades a morts…”, de Lluís Llach, que va donar pas a la lectura del Manifest, i la relació de feminicidis.
Manifest: “…és el masclisme”
Estem fartes de tants assassinats de dones, mes rere mes, any rere any, que en set mesos s’han emportat la vida de 38 dones i 4 criatures. Una xifra que es dispara tots els estius, i no per la calor, sinó per la convivència forçada, la variació de les rutines i la sensació de pèrdua de control que fa esclatar la violència dels agressors.
Fartes dels minuts de silenci, de les concentracions, dels manifestos que, tot i ser necessaris, no són suficients per a prevenir, protegir i garantir la supervivència de tantes dones que cada dia no saben si veuran el següent. Les institucions i els poders públics són responsables de l’aplicació i l’efectivitat de les polítiques capaces d’erradicar la violència masclista.
Fartes de respostes retòriques, de declaracions de principis, d’actuacions mediàtiques que no frenen la mà dels agressors ni eviten que el masclisme s’estenga entre la joventut i es normalitze davant la societat. La coeducació, que educa per a la igualtat, és una eina imprescindible. No és l’estiu, és la violència masclista que s’alimenta de la indiferència d’uns, de la hipocresia d’altres i de l’indecent negacionisme dels qui diuen mentideres a les víctimes. Com a societat civil que assumeix la seua responsabilitat i la seua competència en la lluita contra la violència de gènere, exigim:
- Que es complisquen i es facen complir les lleis vigents que han de garantir la protecció de les dones amenaçades.
- Que la Generalitat Valenciana elimine les retallades pressupostàries que comprometen i afebleixen la lluita contra la violència masclista.
- Que davant de cada assassinat es rendisquen comptes dels errors comesos, de les fallades detectades, i que s’articulen les mesures de millora necessàries.
- Que s’informe sobre les mesures i els recursos assignats al II Pacte Valencià contra la Violència de Gènere.
Estem ací mogudes per la legítima ràbia que provoca la inacció davant la pèrdua de tantes vides, els avanços de les ideologies reaccionàries i masclistes, i la manca de respostes suficients i eficaces. Estem ací, igual que moltes altres persones a moltes altres ciutats i pobles, perquè totes sabem que el silenci mata, perquè la queixa no salva vides, perquè la indignació no és suficient. Estem convençudes que no hi ha futur com a societat si no es protegeix la vida de les dones i les criatures amb la implicació de totes les persones i la responsabilitat dels poders públics. Cada dona assassinada és un fracàs social que no podem continuar tolerant. - 31 de juliol de 2025.
51 assassinats de dones, i d’infants
Després de la lectura del manifest, es van relatar el 51 assassinats de dones, feminicidis, i d’infants. En primer terme els feminicidis oficials segons el Ministeri d’Igualtat (22), feminicidis íntims no oficials, i també familiars, no íntims, per connexió, infantils oficials, de dones per violència juvenil, per violència comunitària/econòmica, per robatori, per narcotràfic, i de dones sense dades suficients.