CiU va guanyar les eleccions d’ahir al Parlament de Catalunya amb 62 diputats (a només 6 de la majoria absoluta), enfront dels 28 del PSC-PSOE. Així, Mas podrà governar en minoria fent pactes puntuals, mentres que Montilla, qui ha portat el seu partit als pitjors resultats de la seua història, ha anunciat que es retira. ERC ha perdut la mitat dels vots i dels escons, però Puigcercós vol aguantar. Finalment, la Solidaritat de Laporta ha sigut la sorpresa i entra al Parlament amb 4 diputats. Com a dada rellevant, el nacionalisme català ha avançat i superat l’espanyol, que recula.
La federació nacionalista Convergència i Unió (CiU), amb el seu candidat Artur Mas, va aconseguir ahir 1.200.000 vots (38’5%) i 62 escons, enfront dels 570.000 vots (18%) i 28 escons del PSC-PSOE. Tal ha sigut la pujada de CiU i la baixada del PSC, que Mas guanya, amb prou diferència, en totes les circumscripcions i, fins i tot, en totes les comarques del país, incloent el cinturó roig de Barcelona (el Barcelonés, el Baix Llobregat, el Vallés…), que fins ara pareixia un fortí inexpugnable dels socialistes.
El candidat socialista, José Montilla, ja ha anunciat que no tornarà a liderar el PSC-PSOE. Ara, comença la lluita pel lideratge del partit, que es disputen, sobretot, els consellers en funcions Antoni Castells i Montserrat Tura, amb un perfil més catalanista que l’actual president, però també la ministra de Defensa Carmen Chacón, qui compta amb el beneplàcit de Madrid.
La pitjor part, però, del càstig al tripartit se l’ha emportada Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que ha vist perdre la mitat del seu suport electoral i de la seua representació en el Parlament: de 416.000 vots (el 14%) i 21 escons l’any 2006, passa a 218.000 vots (el 7%) i només 10 escons, quedant com a cinquena força política per darrere del PP i d’ICV. Tanmateix, el seu líder, Joan Puigcercós, a qui molts culpen del desastre, no va donar ahir la impressió de voler dimitir.
Per una altra banda, el PP passa a ser la tercera força, passant de 14 diputats a 18, mentres que Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) ha baixat un poc, de 12 escons a 10, i el partit anticatalanista Ciutadans (C’s) ha mantingut els 3 escons que tenia gràcies a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Però la sorpresa de la nit la va donar el partit nou de trinca de l’ex president del Barça, Joan Laporta: la Solidaritat Catalana per la Independència (SI), que va superar els 100.000 vots i el 3%, de manera que entra al Parlament amb 4 diputats, 3 dels quals per Barcelona (el mateix Laporta, el jurista valencià Alfons López Tena -ex CiU- i l’economista Uriel Beltran -ex ERC-) i 1 per Girona (Toni Strubell). A més, SI és la segona força en ciutats com ara Vic, després de CiU.
Precisament, Strubell competia amb Joan Carretero, líder del Reagrupament Independentista. La formació de l’ex conseller de Governació del primer tripartit ha perdut, finalment, la cursa amb el partit de Laporta i s’ha quedat fora del Parlament amb 40.000 vots (1’3%). De fet, si les dos formacions (Solidaritat i Reagrupament) hagueren concorregut juntes a les eleccions, haurien obtingut un escó més per Lleida i potser podrien haver-ne arrapat un altre per Tarragona.
Finalment, la Plataforma per Catalunya (PxC) de Josep Anglada, partit que acusen de promoure el racisme i la xenofòbia, es va quedar a les portes d’entrar en la cambra, amb un 2’4% dels vots. Fins i tot, durant els primers moments del recompte, els mitjans li atorgaven 3 escons, però finalment no n’ha aconseguit cap.
Com a conclusió, podem analitzar l’evolució del suport al bloc nacionalista català i al bloc nacionalista espanyol. Si l’any 2006 la combinació PSC-PP-ICV-C’s obtenia el 50% dels vots, ara, comptant també el partit ultra PxC, ha baixat al 44%. En canvi, si la combinació CiU-ERC treia fa 4 anys el 45’5%, ara, incorporant SI i R.cat, puja fins al 50%. Per tant, hi ha un canvi evident de papers i el nacionalisme català porta de nou la veu cantant en la política de la nació veïna.