Ètica i política han d’anar unides per a qui governa. L’ètica política, Sr.President ha de ser rebre a les Víctimes de l’Accident de la Línia 1 del Metro de València. 43 morts, 47 ferits i unes famílies que demanen que el màxim responsable de l’empresa que va causar l’accident -perquè la Generalitat era i és propietària d’aquell tren-, tinga un gest ètic i humà. El dia 3 de cada mes es reunixen a les portes de la Seu de València, propet del Palau de la Generalitat esperant que vosté un dia els òbriga eixes portes per dir-los una paraula de consol, d’ànim, d’humanitat.
Vosté, en la seua intervenció, ens ha descrit un món idíl·lic, el món ideal i perfecte, com ja ens té acostumats per altra banda. Li dic clarament que no es pot continuar burlant del valencians i les valencianes. I que la realitat no enganya.
No he constatat ni un sol gest d’autocrítica. Més bé tot el contrari… Reafirmació en unes formes i una acció de govern que ens han dut a la ruïna. I Vosté hauria d’entonar el “mea culpa” i baixar de la seua cadira d’or, del seu Olimp de la irrealitat i parlar de la situació que tenim i patim. Vosté ens ha tornat ha proposar una recepta ja fracassada.
Quan caldria pensar en reorientar el model productiu valencià vosté pensa en barcos.
Quan caldria donar solucions per a la desocupació juvenil vosté està en el tenis de l’Àgora.
Mentre que els nostres xiquets estudien en barracons La Generalitat pensa en els cavalls de la senyoreta Onassis.
Quan tanquen empreses i autònoms tiren la tovallola vosté vol fer-se la foto amb Fernando Alonso.
Quan hi ha valencians i valencianes que literalment no poden ni pagar la llum, vosté dóna els nostres diners per a que el Sr. Carlos Fabra organitze un torneig de golf, o al multimilionari Ecclestone en paradisos fiscals.
No és justificable, per exemple, que després dels anys de bonança econòmica 17.000 xiquets estudien en barracons, es reduïsca l’ajuda al sistema educatiu, es retallen les plantilles públiques en sanitat i educació, que es deixe d’ajudar als qui més ho necessiten. Segons Càritas Diocesana, hi ha més de 5.000 persones dormint al carrer cada nit a la nostra terra. NO li aniria mal un poc d’humanitat.
Però la paradoxa és que, mentre hi ha vora 500.000 desocupats, molts d’ells sense cobrar subsidi i acostant-se al precipici de l’exclusió social, el President de la Generalitat s’ha passejat conduint un Ferrari al Circuit de Xest. Vosté té la síndrome del rei Sol, protagonitza una exhibició obscena de grandes saraos sense rendibilitat econòmica i social. D’una opulència hortera que vosté, gaudix amb la seua camarilla i amb reserva de dret d’admissió.(…)
Ha dit que havíem fet una gran operació amb les nostres Caixes d’Estalvi, i la realitat és que hem perdut, amb els seu suport, les nostres Caixes d’Estalvis, els nostres instruments financers. Un fracàs col·lectiu que no ha comptat ni amb visió de futur, ni lideratge, ni fortalesa…vosté ha consentit que Caja Astur (absorbint la CAM) i Caja Madrid (absorbint Bancaixa), facen que el poble valencià no compte amb estructures financeres amb seu ací i amb coneixement del nostre teixit productiu.
És el darrer exemple de la falta de respecte cap els valencians.
No som ciutadans de primera ni de ple dret, vostés ens han convertit en subdits, en sucursals… Volen fer de nosaltres l’abocador d’Espanya. Vosté, ni el seu govern, no ha dit de forma clara que NO AL CEMENTERI NUCLEAR a Zarra. Nosaltres ja hem contribuït, massa i tot, amb l’energia nuclear, eixa que el seu partit defensa. I vosté no ha dit res, pot ser per por al lobby nuclear… S’ha limitat a dir que no l’han consultat. Ara té l’ocasió de manifestar de forma clara i contundent que no volem ser el cementiri nuclear d’Espany
Ens va prometre una TERRA MÍTICA i MUNDO ILUSIÓN ens ha dut al desastre.
Mentre que el President del Govern d’Espanya, Sr. José Luis Rodriquez Zapatero veia “los brotes verdes”, vosté i el seu govern es dedicaven a planificar saraos i juerges varies i encara no s’ha adonat de la magnitud de la tragèdia i encara no s’ha adonat que el que ha fallat és es seu model econòmic de baixa productivitat, i poca formació.
A vosté i el seu govern els interessa més l’especulació que la producció. I així s’explica, en part, la crisi econòmica.