“…Parles amb ell i et mira com si fores tu el que ho sap tot. I t’entren ganes de dir-li que una merda, que el savi és ell, que el temps és més seu que de ningú (i no sols pels tants anys que porta de la seua part), que viure és viure més si tens la consciència tan plena de coses bones com en té ell en la seua consciència. El meu homenatge personal és aquesta columna de periòdic. I les paraules que Vicent Andrés Estellés va dedicar a Pere Quart en versos agraïts: “Oh mestre i amic, company de trinxera…”
Vinga, avore qui ho endevina!