“Sempre s’ha dit això: la paraula és l’home. O siga, un home de paraula, ha estat, tradicionalment, algú que manté els seus compromisos, pactats de viva veu. El fet pertany a la mitologia jurídica del món rural subaltern. No és una qüestió de notaris, que alcen acta i demanen honoraris. Ara: el món és dels espavilats, i els “tractes”, sovint s’evaporen. El meu amic Bausset de l’Alcúdia, fa mil anys, em deia que al seu poble, en un castellà aproximatiu, deien: “De palabra dada y de barranco hondo, si no me está a cuenta, me’n torno”. Jo ara voldria tenir espai i temps per a parlar de Josep Lluís Bausset. ¿O no es diu Josep Lluís?. És igual. Bausset és un personatge “subterrani” dels més admirables del País Valencià, i jo en done fe. Ningú no sap qui és, i tant se val, però jo sí”
Joan Fuster