CAL UN CANVI DE MODEL ECONÒMIC VALENCIÀ, JA!
El diumenge 5 d’abril es produí una reunió entre els principals agents econòmics i socials, empresaris i sindicats, que representava un acte unitari i públic de canvi de paradigma sobre la valoració del model econòmic valencià. Fins ara la defensa era unànime, i ho era sobre un model que el PPSOE propugnaven i, fins i tot, enarboraven com senyera de modernitat (sic), i que els agents socials baixaven el cap. Un model neoliberal de grans fasts, autoelogi, economia de la rajola, desfeta del patrimoni medi ambiental, etc. Ara quan el mal està fet i quan uns pocs han fet diners a cabassos, metre altres els miraven sens tastar-los, ara tots admeten que aquell no era, no és, un bon model de creixement econòmic. Bé, tots encara no. Tots menys els del PP i alguns dirigents PSOE. Estos no s’han assabentat, tal volta perquè són massa afaenats tapant-se les vergonyes. El país no els importa, mai els ha importat.
Des d’ací ens sumem al què, com Francesc Pons, president de l’Associació Valenciana d’Empresaris, expresa que resulta insostenible el patró de creixement de València que fins ara es basava en la construcció i els serveis de baix valor, com els principals motors de l’economia. I cal canviar-ho perquè este model caduc ha provocat un nul creixement de la productivitat i, el que és pitjor, una gran vulnerabilitat, en períodes de recessió com l’actual. Els representats de la Confederació Empresarial Valenciana, la Camara de Comerç i de la CIERVAL, com ho fan els sindicats, fan este mateix anàlisi i propugnen com solucions: la potenciació del sector industrial i de serveis d’alt valor afegit per la innovació, la tecnologia i un capital humà altament qualificat. Competir via diferenciació, qualitat, disseny, recerca i desenvolupament. Eixe és el camí.