Qui són eixos i què s’han cregut? La indignació de tot un poble vers el comportament injust d’un govern que els valencians i valencianes no ens mereixem.
La Plataforma “Per l’Educació Pública i de Qualitat” d’Almàssera ha sigut convocada hui per la senyora Mª José Vargas, Directora Territorial de Règim Econòmic de la Conselleria d’Educació. Compte, perquè la petició havia sigut per al Conseller i la resposta a la petició de la reunió ha sigut a pocs dies de Falles: serà una casualitat? El motiu de la reunió, però, no era altre que ser informats dels motius del retard en l’inici de les obres de rehabilitació del col·legi públic d’infantil i primària Carraixet d’esta localitat. La Plataforma volia traure l’aigua clara i el ferm compromís de l’inici de les obres, perquè la situació és insostenible.
Com sabeu tots vosaltres, les entitats socials, econòmiques, culturals i polítiques, que constitueixen la Plataforma (entre altres, l’Associació de Pares i Mares del CEIP Carraixet, l’Associació Veïns i Veïnes Carraixet, el Col·legi Pati-Pati, Càritas Parroquial, el Centre d’Estudis Musical, l’Associació de comerciants i d’empresaris d’Almàssera, a més a més dels partits polítics: BLOC, UxV, PSOE, PP, EU.), han tramés en les darreres setmanes (i continuem fent-ho) un munt de signatures de protesta adreçades al Conseller. Doncs, aquest matí diversos representats d’estes entitats s’han desplaçat a València ciutat, acompanyats per l’Alcaldessa que completava la delegació.
La història de la rehabilitació del CEIP Carraixet ve de lluny. I, a més d’un cúmul de despropòsits, falta de planificació en la gestió, no exempta de cert grau de desídia política, incapacitat manifesta per coordinar-se entre diverses administracions públiques, desajusts pressupostaris que impedeixen no soles execució de hui sinó també hipotequen la gestió de demà (i de demà passat). Com dèiem, després de tota una llarga història, els tres últims esdeveniments els coneixeu. Primer, el Govern Local (per fi!) ha fet els deures urbanístics que li corresponien a la parcel·la del col·legi, i ho ha fet en els dos últims anys: tard i malament. Segon, totes les forces socials, econòmiques, culturals i polítiques (tot i les seues diferències) han sigut capaç de posar en funcionament la Plataforma com espai d’encontre: cal arribar a entendre que en el tema de l’educació (de l’educació pública, és clar!) tots estem en el mateix vaixell i se’n juguem molt tots plegats. El tercer fet ha sigut el de hui com a preàmbul de les festes de les Falles 2011. Fixeu-vos perquè té molt de suc.
De la reunió amb el Conseller que reclamava la Plataforma, la Conselleria s’ha despenjat (per benevolència) amb una mera entrevista amb el nivell més baix de la jerarquia directiva de la Generalitat. Deuen haver pensat: “No en fa falta més, total qui són eixos? Una alcaldessa d’un poblet de l’horta i un grapat d’indocumentats”. Però això no ha sigut prou, han degut de pensar (de fet creiem que en les últimes hores el nivell de “pensaments” a la Conselleria a fet saltar les alarmes en la Unesco) que no calia tanta Plataforma “que no serveix més que per manifestar el malestar d’una pobra gent”. Per això, quan han tingut al grapat d’indocumentats a la porta, aleshores, ha saltat l’altra sorpresa i no els han permés l’accés als representats de les entitats que agrupa la Plataforma. Soles volien reunir-se, a més de amb l’alcaldessa, amb una única persona. Com són uns grans demòcrates hauran pensat: “deixem-los que trien per si mateixa a un d’ells, que després ja se n’encarregarem de pegar voltes al caragol”. I pensat i fet.
Us pot semblar que tot plegat és una broma o un producte de la imaginació. Però no. Allí i érem Alejo Ramon, Imma Palau, Dionisio Vacas, Joan-Carles Jover, Raquel Plaza, Glòria Ortigosa, Ramon Puchades Cristina Biot, Rosa Espejo i Laura Roig.
Recordem, perquè cal tindre memòria. Després que fora presentada esta obra d’adequació del CEIP Carraixet pel senyor Font de Mora, a 2007, amb “festa i fanfàrria”, la Conselleria que dirigeix va iniciar els processos tècnics i fins ací ha arribat la “festa”. L’adjudicació de les obres no s’ha fet i no hi ha data per què s’inicien, segons ha reconegut la senyora Vargas. No penseu que dient-ho li ha tremolat la veu. Gens ni miqueta. Mentrimentres, els nostres fills i filles, els alumnes i els professors hauran de romandre en un edifici que es cau a peces, inadequat per desenvolupar els processos d’ensenyament i aprenentatge, i ocupant una part del pati d’esplai per uns “barracons” que curs a curs augmenten com bolets després de la pluja.
Com ha manifestat la senyora Vargas, és una qüestió de prioritats. La Formula 1, és prioritari; l’educació, no. Les festes, fastos i grans negocis, són prioritari; l’educació no. L’educació no passa pel seu millor moment; en els centres escolars valencians, de tots els nivells i modalitats de l’educació, ben bé que ho saben, i ho viuen en el dia a dia. Les conseqüències també les sabem tots: fracàs escolar, incidents i accidents als centres docents, espais educatius ruïnosos, disminució de les plantilles del personal docent i no docent, graus de competència educativa dels alumnes cada vegada més deficients, etc. Quin és el futur, com a país, que ens espera si menyspreen amb tanta rotunditat l’educació i els espais on majorment es desenrotlla.
Des del BLOC d’Almàssera, els homes i dones, pares i mares dels valencians que estan cridats a portar endavant el país, no deixarem de lluitar per caviar estes circumstàncies. Amb els pocs diners que hi han -i que altres han malbaratat-, altres prioritats són possibles; altres prioritats són necessàries. I ho tenim clar: serem del costat dels qui sofreixen tots estos desgavells, els i les alumnes com la resta de la comunitat educativa. Volem una educació pública de qualitat, i la volem ara.