El cantautor, polític i escriptor José Antonio Labordeta ha mort aquest diumenge a Saragossa a l’edat de 75 anys després d’una llarga malaltia, han informat fonts del partit Chunta Aragonesista (CHA), amb qui va ser diputat al Congrés durant dues legislatures.
Labordeta ha mort al voltant de les 01:00 hores d’aquesta matinada a l’Hospital Miguel Servet de la capital aragonesa al qual va ser traslladat aquesta setmana a l’agreujar-se el seu estat de salut, que ho tenia postrat a casa seva des de fa uns quants mesos.
“Amb profunda tristesa et comunico que José Antonio Labordeta ha mort fa uns minuts”, ha informat CHA mitjançant un missatge telefònic de la mort del cantautor i polític, a qui se li va diagnosticar el 2006 un càncer de pròstata, quan encara era diputat.
Des de l’octubre de l’any passat la seva salut havia empitjorat i havia hagut de ser hospitalitzat en alguna ocasió, sempre recolzat per la seva dona i les seves tres filles.
Durant el temps que ha estat postrat a casa seva, ha rebut la visita dels seus molts amics, amb què comentava l’actualitat del país, assumptes de literatura, música o de futbol, ja que era un fidel seguidor del Reial Saragossa, i fins i tot condecoracions oficials.
L’últim acte públic que va protagonitzar es va produir el dia 6 de setembre, quan va rebre a casa seva els ministres de Defensa, Carme Chacón, i Educació, Ángel Gabilondo, els que li van entregar la Gran Creu de l’Orde Civil Alfonso X El Sabio.
Aquest reconeixement li va concedir el Govern d’Espanya, que també li va atorgar la medalla al Treball, per la seva saviesa, la seva passió, les seves conviccions i la seva defensa de la llibertat i el poble.
La ministra Chacón va destacar llavors que aquesta mena de reconeixements donen prestigi a qui els rep, però hi ha vegades que, contràriament, el premiat “dóna prestigi a les distincions”, com és el cas de José Antonio Labordeta.
Una persona, va dir, que durant tota la seva trajectòria vital ha posat veu a la bondat, a la justícia i a la llibertat, primer cantant, després “amb la motxilla a l’esquena” i després a la tribuna del Congrés “amb moments memorables de poesia o amb una veu més popular”.
Labordeta va presentar el maig passat l’últim llibre que va escriure, amb el títol “Regular, gràcies a Déu”, una obra marcada pel càncer de pròstata que li van detectar el 2006, en què expressa la seva gratitud a la seva família, als amics i els sanitaris que l’han atès en aquesta etapa.
És un llibre escrit “a talls”, va dir en una trobada amb els mitjans de comunicació, després de tornar a casa seva després d’un tractament mèdic a l’Hospital Miguel Servet de Saragossa, al personal del qual el va dedicar, per la duresa que li va suposar escriure entre cada estada clínica.
La seva convivència amb el càncer, “una garrotada que donen a un al cap”, va dir en una entrevista amb Efe, està inserida en cada capítol d’aquest llibre, perquè Labordeta creu que la gent hauria de parlar dels seus problemes, alguns “drames molt grossos” al costat dels quals el seu “no és res”.
Però Labordeta, que era catedràtic de filosofia, estava content amb la seva vida. “Tinc una dona que funciona de meravella, tres filles, dues nétes, una morena i una altra rossa, un gendre que canta molt bé i no canviaria res. Tinc molts amics, estic molt content amb el que m’ha tocat”, va dir.
Encara pretenia escriure un nou llibre de tema policíac, però l’hi ha impedit l’agreujament de la seva salut en els últims mesos, en què ha expressat la seva gratitud per les moltes mostres d’afecte i reconeixements de tota mena que ha rebut, incloent -hi un homenatge dels seus amics del món de la música al Teatre Principal de Saragossa, en què van participar Miguel Ríos, Víctor Manuel, Ana Belén, Rosana o Carmen París.
Entre altres, el fet de ser pregoner de les Festes del Pilar de l’any passat, quan milers de persones congregats a la plaça van cantar amb ell el seu “Canto a la llibertat”, la seva composició més reconeguda, un himne de la transició democràtica que va interpretar amb la seva guitarra a tot Espanya.