Les Corts han reconegut, per fi, la figura i la faena del líder històric del valencianisme, el conseller de Cultura durant la II República Francesc Bosch i Morata, qui dirigia el Partit Valencianista d’Esquerra i el Centre d’Actuació Valencianista. Per unanimitat, els grups han arribat a un acord que fa mesos que defén en la cambra el BLOC-Compromís a través del diputat Josep Maria Pañella i de la faena de Miquel Notari. El PP havia rebutjat la proposta repetidament, però finalment ha cedit. Per la seua importància, reproduïm a continuació la declaració institucional aprovada:
Declaració institucional de les Corts en reconeixement de la figura de Francesc Bosch i Morata
Francesc Bosch ¡ Morata va nàixer a Xàtiva el 30 de novembre de 1901 i va morir a Mexicali (Mèxic), el 25 de setembre de 1950.
Va ser un membre destacat del valencianisme polític dels anys 30 del segle XX.
Durant els anys anteriors a la Guerra Civil i, sobretot, durant la mateixa, el valencianisme polític va aconseguir articular els primers passos per a la recuperació de l’autogovern deis valencians des de l’any 1707, realitats que no van aconseguir consolidar-se a causa de la derrota de les forces democràtiques al 1939 i la consegüent repressió de tota iniciativa autonomista durant les següents quatre dècades.
En el marc d’estos esforços per recuperar els drets del poble valencià trepitjats per la força des de 1707, es va constituir al 1937, el Consell Provincial de València, òrgan substitut de la Diputació Provincial i del Comitè Executiu Popular de València, però que va tindre una vocació regional i autonomista evident i del qual, el senyor Bosch i Morata va ser Conseller de Cultura.
En l’acompliment del citat càrrec va dur a terme una important labor cultural per a la recuperació i dignificació de la llengua del nostre poble: va promoure cursos de llengua i va crear institucions per a fomentar un renaixement de la llengua i la cultura valencianes, esforç en què va comptar amb la col·laboració d’il·lustres noms de les nostres lletres, com Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner, Francesc Almela i Vives, Bernat Artola i Tomás… Així, va impulsar la constitució de l’Institut d’Estudis Valencians, va crear els denominats “Premis Literaris i Musicals del País Valencià” i va promoure la Biblioteca del País Valencià.
Així, en atenció a l’àmbit territorial de les entitats públiques que creà Francesc Bosch i Morata i la voluntat manifesta dels Consells Provincials de Castelló, València i Alacant d’atorgar-se òrgans comuns d’autogovern, caldria qualificar l’activitat d’este polític valencià, com a assimilable a la d’un Conseller preautonòmic.
El paper que Bosch i Morata va ocupar al valencianisme ha rebut diversos reconeixements. Al gener de 1998, l’Alcaldessa de València, Rita Barberà, el va anomenar fui adoptiu de la ciutat de València a títol pòstum i l’any 1980 es va designar un carrer amb el seu nom. D’altra banda, l’Escola de Formació de Persones Adultes de Xàtiva rep el seu nom, des de 1990, per acord del seu Consell Escolar. Tot i això, és adient reconéixer l’acció de Pilar Trenzano en la conservació de la memòria de qui fou el seu marit, Francesc Bosch i Morata. Cal remarcar, alhora, la dedicació de la família en el manteniment del llegat del Conseller; la qual cosa faria escaient que esta declaració es traslladara convenientment als seus descendents directes.
Així, Les Corts, mitjançant la present declaració institucional mostren el seu reconeixement públic a Francesc Bosch i Morata, en atenció a la seua decisiva contribució al desenvolupament de la consciència del poble valencià com a nacionalitat històrica i a la dignificació i recuperació de la seua cultura i identitat singular.
Palau dels Borja, 25 de novembre del 2010