Per VICENT ALVAREZ, membre del CVC
Francesc Jover és una persona que conec des de fa anys, des dels moments del antifranquisme, hem coincidit en ocasions, sempre però, en situat en una línea de compromís social, i en allò de fer país, es cas que setmanes enrere en va deixar al treball, un llibre, resultat de la seua tasca, es tracta d’un volum de quasi 400 pàgines amb un títol molt colpidor “República, guerra i repressió franquista a Concentaina”, es tracta d’una publicació del ajuntament del seu poble, dins del marc de la comarca del Comptat. La veritat és que el llibre es un magnífic exemple de com cal recuperar la memòria històrica, almenys des del punt de mira de facilitar a les noves generacions uns testimonis necessaris per saber el que va passar. Detalls concrets, persones, amb noms i cognoms, secrets guardats durant anys i anys…i, òbviament, la veritat històrica d´ una república que pretenia un salt històric, la guerra, la dictadura. Coses, com el cas de la primera boda civil al poble el 14 d´ abril del trenta tres, amb cercavila festa i banda , així com el cas de la jove costurera que va bordar la primera bandera republicana, fet que posteriorment pagaria, o la trajectòria de la “ Bella Dorita”,condemnada a dotze anys i desterrada, constitueixen detalls encisadors i molt emotius.
El company Jover, fundador del moviment cristià obrer al Comptat, segurament ha treballat molt, i ha tingut que vèncer moltes dificultats per obtindre els testimonis directes de les famílies , a més a més, de la tasca investigadora que ha fet, com destaca el professor Girona al pròleg , cal tindre en compte la voluntat del autor per penetrar als més amagats detalls de la repressió, i sobre tot, per estar sempre pensant com la gent del poble i la mateixa comarca, orfes de la seua memòria històrica, puga entendre i valorar les coses per si mateix. Posar en negre sobre blanc els fets socials del període republicà, de la guerra i la postguerra, fer el seguiment de la vida els que anaren a la guerra, l’ activitat municipal , els empresonaments posteriors, de les condemnes, amb un apèndixs amb duríssimes sentencies, desterro, apallissaments, i altres calamitats que han estant anys silenciades, o tergiversades, recuperar l’ honorabilitat de moltes veïns i veïnes de Concentaina…
En allò que afecta al govern municipal, l´ amic Jover demostra com des de ben aviat l’ordre republicà, en mans d’anarquistes i socialistes, va frenar molts excessos, això ho explica u dels principals politics locals, el cenetista Garcia Pla: ” nos conociamos bien tanto rojos como falangistas ,pero ni unos ni otros eramos capaces de hacer barbaridades a sangre fria.No obstante tuvimos que hacer frente, en muchas ocasiones a grupos del exterior…”. Anys mes tard, un alcalde alcalde franquista avalà tal afirmació, com es veu als informes dels capellans. El tema de l’industria o l’agricultura durant el el conflicte bèl•lic, el del subministraments a les zones de guerra o al front, o la quotidianitat, evidencien una certa normalitat a la reraguarda.
La repressió, però, no faria excepcions, va haver drames familiars, amb desterro que separaren a mares i fills, suïcidis com a conseqüència de les intimidacions i persecució, presó, confinament, exili, palisses , afusellaments, així, u dels testimonis, sense rancúnia ens diu “de rojos ens feren negres a colps de vara”, finalment, m’ha impressionar el llistat amb foto de les dones pelades al zero , dones fetes i maures, humiliades i castigades , rapades a la força pels barbers, que ho feien plorant. Fets clarificadors, fer justícia , sense rancúnia, amb paraules planes . Restituir la veritat és una obligació moral..