Per Joan-Carles Jover
No fa massa dies La Caixa publicà, un any més, el seu Anuari Econòmic d’Espanya que especialistes d’arreu Europa tenen so sols com lectura obligada sinó també com cita bibliogràfica i referència ineludible.
Entre altres virtualitats (també algun defecte podem traure-li) manté una radiografia econòmica, si més no, poble a poble. Això ens permet tindre dades micro a partir de les quals per agregació obtindre visions més globals o de més ampli espectre. Tot l’estudi ho trobareu a: http://www.anuarieco.lacaixa.comunicacions.com/java/X?cgi=caixa.anuari99.util.ChangeLanguage&lang=cat
Pel que fa a les dades sobre Almàssera, el Bloc ha fet les següents reflexions perquè la política cal fer-la sobre principis ideològics però també comptant amb les dades objectives que ens proporciona la recerca; en este cas la investigació econòmica.
Es despren de l’estudi que l’atur registrat (és a dir el nombre d’aturats inscrits com demandats de treball al Servef i que no hem de confondre amb les dades de l’EPA que és l’indicador majoritari a la Unió Europea i sempre superior a aquell) se situa en el 4,6 % de la població en edat de treballar. Pobles del nostre entorn i, si fa no fa, del mateix volum poblacional com Rocaford i La Pobla de Farnals, en tenen un 3,3% i un 4,5%, respectivament.
Tanmateix, una dada positiva en esta comparativa intermunicipal la trobem a l’Índex d’Activitat Econòmica. Almàssera hi és dos punts per davant dels altres dos municipis el que representa un volum major de capacitat de generar riquesa. Pel bé que també cal dir que esta avantatja no pareix poder mantindre per molt temps si atenem dues dades molt significatives, tant pel que fa al desenvolupament econòmic com de millorament de la redistribució de la riquesa i, per tant, del millorament de la solidaritat.
Per una banda, amb el nombre de línies de banda ampla i, per altra, en la variació del creixement dels telèfons fixes entre els anys 2003 i 2008, per quan representen de tendències que ens ha de fer reflexionar com a col·lectivitat. Cal significar que els mitjans que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són considerades com un excel·lent indicador tant de la qualitat de la vida social com del nivell de competitivitat empresarial. Així, segons l’estudi de La Caixa, a Almàssera hi han hores d’ara 1231 línies de banda ampla mentre hi han 1958 i 1873 a Rocaford i a La Pobla de Farnals, respectivament. Pel que fa a la variació de telèfons fixes en el quinquenni, Almàssera ha crescut un 2,0% mentres als altres dues poblacions veïnes ho han fet un 22,6% i un 17,4%, respectivament.
Almàssera com a poble dintre de l’àrea d’influència metropolitana de València ciutat presenta, per se, moltes avantatges que cal aprofundir i aprofitar, al temps que hem de minimitzar les febleses que esta mateixa situació ens posiciona. I ho ha de fer sense complexos, amb idees clares i buscant la complicitat de tots els sectors de la població. Entre les avantatges cal dir la dimensió que ara per ara manté, que no arriba a set mil habitants, constituint un poble tranquil, prop de la gran ciutat i els seus serveis i al mig de l’horta que fins ara no ha caigut en mans de l’especulació urbanística i el mal govern.
Disposem de serveis esportius, socials, educatius, sanitaris que donen una qualitat de vida envejable. Tot i així cal millorar i redefinir els serveis esportius i els socials, cal actualitzar i endreçar els educatius i cal ampliar i complementar els sanitaris.
Disposem d’un teixit empresarial tant industrial com agrari i de serveis. Cal però recolzar-ho i redimensionar-ho. Hem de definir què tipus d’empreses volem atraure i donar les passes necessàries per aconseguir la sostenibilitat econòmica, sostenibilitat mediambiental i sostenibilitat social. El comerç minorista a Almàssera ha retrocedit, entre el 2003 i el 2008, un 8,2% en la seua activitat econòmica. Això no pot continuar així. S’ha de posar els mitjans que facen pendre consciència al sector i a l’actual administració local que este és un tema estratègic.
Tot i les reduïdes dimensions del municipi, Almàssera disposa de bones vies de comunicació amb el Cap i Casal i menys bones amb altres nuclis urbans comarcals: Alboraia, Tabernes, Meliana, Bonrepos i Mirambell,… Això, però no significa que siguen molt millorables sobre tot la via 3 del Metro tant en freqüència de pas, com de servei nocturn, així com una linia d’autobusos comarcal, ampliació de la xarxa del carril bici, etc. Tot perseverant el patrimoni que suposa l’horta protegint-la d’agressions com la CV-300, Via Parc i altres.
El Bloc d’Almàssera vol transmetre al veïnat un missatge encoratjador que ens unisca com a poble i done passes fermes de solidaritat i sostenibilitat.